
I en aquest context, què passa amb les nombroses feines precàries on la sobreexplotació impera? En els col·lectius precaris la reducció de jornada sona a música celestial? Caminem cap a una societat dual? Divendres 10 de maig a l’ateneu. Veniu!
Espai d'acció i pensament crític. Vila de Gracia. Barcelona.
.- “Joan Salvat-Papasseit, Poeta amb majúscula” l’edició completa de l’obra poètica de Papasseit.
.- “Fum de Fàbrica”, primera edició en català d’aquest recull d’escrits obreristes i llibertaris de Salvat-Papasseit.
.- “Mots Propis” recull de pensaments i aforismes de Papasseit publicats al llarg de diversos números a “Un Enemic del Poble”, revista on el poeta era redactor en cap.
.- Presentació del llibre “Josep Ros i Serra (1879-1933). Fundador de la cooperativa del vidre en el Mataró obrer i cooperativista” amb Margarida Colomer (Historiadora).
.- Apunts sobre la història de les cooperatives de consum a Gràcia i el Camp d’en Grassot, amb Xavier Oller (Agita’t Gràcia).
Diu Corsino Vela:
“La compulsió per la reducció del temps que regeix la marxa del ciclista és la mateixa que la del procés de producció de mercaderies; i s’oposa a l’activitat creativa no cronometrada del temps del viatger i de l’artesà”.
“Faig el recordatori del que va suposar la utilització de la bicicleta, en la conquesta de llibertat de moviment per a les dones i, particularment, en el cas de les sufragistes que la van adoptar no només com a mitjà de desplaçament, sinó també en el canvi de vestimenta”.