General

Presentació de llibre, lectura de poemes i vermut posterior.

Rosa Ma Grau Amorós

Neix a Barcelona el 21 d’octubre de 1947.
Com a actriu participo en companyies com Génesis Teatral, La Camama Teatre, Minimax Teatre.
Cofundadora de la Companyia de Teatre Independent Iguanas el 1988.
El treball el fonamento en la veu com a millor vehicle de comunicació.Coopero en els Festivals de Polipoesia de Barcelona i amb en Xavier Sabater formem la Il·lògic Art Company.

L’essència del so i de la paraula és un aspecte que ens aporta el sentir del poema, tenint en compte la musicalitat, la llum que necessita, l’entonació més adequada, si s’ha de recitar a una o més veus, si aquestes veus han de ser tractades amb ecos o per bastidors d’efectes electrònics o si el poema requereix altres mitjans de qualsevol tipus, és així que arribem a la cyberpoesia i a la videopoesia.
Col·laboro en les accions del grup de poetes BIO-LENTOS POESÍA AL RESCATE.

La vida de vegades es posa impossible, però Ana no és de les que es rendeixen, i encara que estigui travessant una important crisi personal, complirà amb la seva paraula: escriure una novel·la d’aventures. Aquesta és la història de les Bejarano, tres generacions de dones jueves. Les seves vides es veuran modificades per sempre al creuar-se amb el moviment anarquista. I mentre Ana escriu aquesta història, haurà de seguir el Manual de la Perfecta Llibertària. Fil per randa.

Dissabte 5 de març, 12h, Parlen les dones: Documental, “Muerte d’una Puta” d’Harmonia Carmona. Presenta: Mercè Pérez Caro. Lloc: Ateneu Rosa de Foc.Una visualització inèdita del treball sexual que ens presenta dones excepcionals que transgredeixen tots els prejudicis. El 31 de maig del 2005 mor a Ginebra la prostituta més famosa i mediàtica de Suïssa: Grisélidis Réal. El viatge per la seva biografia ens portarà a conèixer paisatges i dones fora del comú. Prostitutes de Bèlgica, Suïssa, Itàlia i Espanya que hi han compartit una forma singular de viure el treball sexual. Són dones que narren la seva experiència en la prostitució de manera positiva i que alhora lideren els col·lectius europeus més actius en la defensa de la regularització del treball sexual. Ens parlen de la prostitució sense embuts. A cara descoberta. Amb elles coneixerem el costat més desconegut de la prostitució: el més domèstic i personal. Si fins ara els retrats de les prostitutes s’han centrat a descriure la seva activitat professional, “Mort d’una puta” ens narra la seva vida fora de la prostitució: casa seva, família, amistats, aficions… Tots ells aspectes que enriqueixen les representacions més convencionals i conegudes de la prostitució.

“Neix d’una experiència personal, potser la més intensa de la meva vida. Quan tenia 25 anys em van diagnosticar una depressió endògena que, contra el que sovint es pensa, és una malaltia molt greu, que mata. I sempre m’ha semblat que n’havia de parlar en un llibre. He tardat molts anys a publicar aquesta novel·la perquè volia, d’una banda, explicar-ho bé i, d’una altra, fer literatura. Per això he necessitat distància temporal i emocional….”

Raquel Picolo