Coordinacio ARdF

“Neix d’una experiència personal, potser la més intensa de la meva vida. Quan tenia 25 anys em van diagnosticar una depressió endògena que, contra el que sovint es pensa, és una malaltia molt greu, que mata. I sempre m’ha semblat que n’havia de parlar en un llibre. He tardat molts anys a publicar aquesta novel·la perquè volia, d’una banda, explicar-ho bé i, d’una altra, fer literatura. Per això he necessitat distància temporal i emocional….”

Raquel Picolo

Dissabte 19 de febrer, 12h.: Presentació del llibre “Nosaltres no vàrem pactar. La Transició a peu de carrer” i debat sobre la Transició, amb Carles Bort i Xavier Oller. Lloc: Ateneu Rosa de Foc. El llibre ens parla de moviments estudiantils i veïnals a la Barcelona dels setanta. Presència llibertària als barris, lluites i repressió. Una crònica de la Transició que reivindica als anònims, escrita des de Gràcia, on s’analitza la formació dels Ateneus Llibertaris, les AAVV, i especialment la lluita per La Sedeta. Més de 40 entrevistes, múltiples arxius i molt treball d’hemeroteca per reviure la lluita dels que varen imaginar un altre societat a finals del franquismeXavier Oller fa temps que es dedica a la recerca i recuperació històrica. Va ser membre fundador del Grup de Memòria Històrica de l’Ateneu Llibertari i forma part d’Agita’t Gràcia i la seva secció de Memòria Històrica.

Divendres 18 de febrer a les 7 de la tarda presentarem un dels millors projectes de memòria compartida de la Vila de Gràcia.El llibre presenta relats de persones anònimes que ajuden a crear una fotografia de la nostra Festa Major en l’àmbit sociològic i antropològic amb relats de diverses èpoques. Es tracta d’un retrat social, cultural, etnològic i vivencial de Gràcia, Barcelona i Catalunya..

Aquest llibre és un mapeig d’allò invisible, arqueologia d’una realitat: la de les treballadores sexuals durant el període republicà, la revolució i la guerra. Aquesta no només ha estat negada i esborrada de tots els mapes (els socials, els polítics, els acadèmics i fins i tot els militants), sinó que les seves protagonistes han estat condemnades a la inexistència. Això ha obligat a resignificar documents com les fitxes policials o mèdiques (els mecanismes de control dels cossos de les dones), o a reconstruir fragments de memòria amb els testimonis de tercers, com els que figuren en algunes obres literàries, històriques o biogràfiques. Tot per comprendre en quin context havien de desenvolupar les seves estratègies vitals i polítiques les dones que exercien la prostitució. Enfront de l’hàbit històric i historiogràfic que les presenta com a agents socials de contagi no ja sanitari, sinó moral, aquí es dona notícia de treballadores sexuals enrolades com milicianes, de cases de treball col·lectivitzades o de la creació oficial d’un «sindicat de l’amor». Moments en què elles apareixen com a subjectes que prenen posicions en un context de lluita per l’ emancipació.