Aquest llibre és un mapeig d’allò invisible, arqueologia d’una realitat: la de les treballadores sexuals durant el període republicà, la revolució i la guerra. Aquesta no només ha estat negada i esborrada de tots els mapes (els socials, els polítics, els acadèmics i fins i tot els militants), sinó que les seves protagonistes han estat condemnades a la inexistència. Això ha obligat a resignificar documents com les fitxes policials o mèdiques (els mecanismes de control dels cossos de les dones), o a reconstruir fragments de memòria amb els testimonis de tercers, com els que figuren en algunes obres literàries, històriques o biogràfiques. Tot per comprendre en quin context havien de desenvolupar les seves estratègies vitals i polítiques les dones que exercien la prostitució. Enfront de l’hàbit històric i historiogràfic que les presenta com a agents socials de contagi no ja sanitari, sinó moral, aquí es dona notícia de treballadores sexuals enrolades com milicianes, de cases de treball col·lectivitzades o de la creació oficial d’un «sindicat de l’amor». Moments en què elles apareixen com a subjectes que prenen posicions en un context de lluita per l’ emancipació.